El sector immobiliari reitera l’alerta:  L’aprovació de la “Proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes de lloguer” agreujarà l’accés a l’habitatge i afectarà greument la seguretat jurídica del sector per la seva clara inconstitucionalitat.

•El Dictamen 7/2020 de 5 d'agost del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya conclou (per unanimitat) en la vulneració de la Constitució Espanyola en bona part de l'articulat de la Proposició de Llei.

•L’Autoritat Catalana de la Competència en la seva anàlisi (OB 47/2020) de la proposició de llei conclou que la limitació de rendes de lloguer és un instrument que no pot valorar-se positivament i que provocarà afectes contraris als desitjats.

•S'està traslladant la responsabilitat de generació de parc públic d'habitatge al sector privat.

•El sector públic ha d'adoptar mesures que incentivin la construcció d'un parc d'habitatge social suficient, no penalitzar als propietaris.

Barcelona, 6 de setembre de 2020. En relació a la pròxima votació en el Ple del Parlament de Catalunya del 9 de setembre de la Proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament, les entitats signants d'aquest document, que agrupen gran part del sector immobiliari, volem alertar que:
Aquells sectors de població més desfavorits o en situació de vulnerabilitat no veuran augmentades les seves opcions a accedir a un habitatge de lloguer a conseqüència de l'aprovació d'una normativa d'aquestes característiques. Al contrari, la mesura pot comportar una reducció de l'oferta de lloguer.
La clara inconstitucionalitat de bona part de l'articulat del text crearà un tibant ambient d'inseguretat jurídica en el sector amb efectes negatius en l'oferta d'habitatge.
Així mateix, constatem la falta de diàleg durant el procés de redacció i discussió de la proposta de llei ja que no hem estat convocats en cap ocasió per a poder exposar la nostra visió del problema i les seves solucions. Lamentem especialment no haver estat rebuts, com sol·licitem, pel MHP Sr. Quim Torra qui sí que va atendre  el Sindicat de Llogateres amb gran repercussió mediàtica.
El dret a un habitatge digne ha de ser garantit per l'administració pública amb la implicació i col·laboració del sector privat, però amb l'aprovació d'aquestes mesures el sector públic està traslladant al sector privat la responsabilitat de donar resposta a la problemàtica de l'escassetat d'habitatge social, a més d'adoptar mesures que, d'una banda, es mostren contràries a la protecció que la propietat privada rep explícitament en l'article 33 de la Constitució i que, per una altra, superen clarament el marc competencial de l’Estatut de Catalunya vulnerant la Constitució Espanyola.
La inexistència d'un parc públic de lloguer és responsabilitat de les administracions públiques i no dels propietaris privats. S'ha de buscar el just equilibri entre la protecció de l'inquilí i la defensa legítima dels interessos dels propietaris. Per això és indispensable adoptar mesures que actuïn directament contra l'origen de l'augment del preu de renda de l'habitatge, que no és un altre que l'escassetat d'oferta: no hi ha habitatge suficient per a proveir la demanda.
Considerem que el sector públic ha d'adoptar, d'una banda, mesures que incentivin la construcció d'un parc d'habitatge social o de renda limitada suficient i estable en el temps mitjançant estímuls fiscals de tota mena (bonificacions, subvencions, etc.), i no mesures restrictives de la llibertat de mercat ni penalitzadores.
Les mesures coercitives no donaran el resultat pretès i semblen fruit del desconeixement del comportament del mercat de lloguer. És més, es corre el risc de tornar a aquells temps en els quals la llarga durada de l'arrendament i la impossibilitat d'actualitzar la renda (o la seva actualització d'acord amb un IPC que no reflectia la realitat), van portar a una reducció i una deterioració més que constatable del parc d'habitatges de lloguer.
Tampoc hem d'anar molt lluny per a trobar exemples fallits de l'aplicació d'aquesta mena de mesures: Europa ha donat mostres més que suficients que el control dels preus del lloguer no és la mesura adequada. Berlín, ciutat de referència en la limitació del preu del lloguer, ha vist, segons informació recent, disminuïda l'oferta en lloguer en un 25%. Si bé en un primer moment pot donar la sensació que, efectivament el preu de la renda està baix control, la realitat és que en el transcurs del temps comporta l'aparició de problemes de diversa índole que incideixen negativament i provoquen una disminució de l'oferta, com per exemple els problemes que afecten la qualitat de l'oferta, i el manteniment dels habitatges i dels seus serveis.
A més, segons dades d'INCASÒL, dels 107.712 propietaris privats del parc de lloguer a Barcelona, el 96% (103.410) posseeixen entre 1 i 5 habitatges. Si bé és cert que entre aquest grup majoritari hi ha diferents casuístiques, també ho és que trobem una franja important de petites forquilles que utilitzen el lloguer per a complementar els seus ingressos o la seva pensió de jubilació, entre altres. Per tant, la limitació del preu del lloguer no sols tindrà un impacte directe en la seva economia domèstica, sinó que a més provocarà que en molts casos decideixin retirar el seu patrimoni familiar del lloguer per a passar-lo a la venda o a altres alternatives alienes al lloguer residencial. Malgrat això, cal insistir que l'augment del preu del lloguer de l'habitatge no és conseqüència que la propietat dels habitatges en arrendament estigui en mans de particulars, societats, petits o grans forquilles i apuntar a suposades actuacions especulatives d'aquests col·lectius. La veritat és que l'alça en el preu ve determinada per l'escassetat d'oferta del producte.
A les dificultats d'aquest grup majoritari de proveïdors d'habitatge cal sumar les dels recentment definits com a “grans forquilles” (els que tenen més de 15 habitatges, segons la nova definició del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre de 2019, aprovat a Catalunya) que, a més de les dificultats per a recuperar els habitatges per finalització del termini contractual o per impagament de la renda i l'obligació d'oferir-les en lloguer social al seu inquilí (ocupant legítim o il·legítim), hauran de fer front a una limitació en la renda que podria fer inviable el sosteniment de l'activitat, provocant la retirada del mercat de lloguer dels seus immobles i fent ineficients les escasses mesures de foment de lloguer que es venien promovent anteriorment per l'Estat.
Tot això, sense cap mena de dubte, produirà una major escassetat d'habitatges i una deterioració de parc immobiliari, fet que agreujarà encara més si cap la situació.
Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya 
Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya
Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE)
Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida
Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL)

Los comentarios están cerrados.