Circular Jurídica
El Tribunal constitucional ha declarat que part del decret llei 17/2019 vulnera el dret a la propietat. En concret, la sentència estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Partit Popular declarant la nul·litat dels arts. 2.2, 2.3, 2.4., 2.5, 2.7, 2.10. 2.11 (en el seu incís "sense perjudici de el supòsit a què fa referència l'art. 42.6"), 2.12, 4.2, 4.5 (en el seu incís "i del apartat 2 de la 60 disposició addicional primera"), 5.5, 5.6, 5.7, 6.3 i 6.6 així com la disposició transitòria primera.
El Tribunal constitucional declara inconstitucionals i nuls els arts. 2.2 i 2.3. que preveien, com a incompliment de la funció social de la propietat, el no destinar, els grans propietaris, un habitatge o un edifici d'habitatges que romanguessin desocupats de manera permanent i injustificada per un termini de més de dos anys a residència habitual i permanent de persones exigint als propietaris a oferir-les en lloguer social o permetre la seva ocupació per qualsevol altre títol. Segons el Tribunal Constitucional això suposa una mesura coactiva, no voluntària i limitadora de la propietat.
Així mateix, han estat declarats nuls els arts. 2.4, 2.5, 2.7, 2.10, 2.12, 5.5 i 6.3 que establia mesures coactives, sancionadores i fins i tot de caràcter expropiatori a aquells propietaris que incomplissin la norma.
Igualment, també es declaren inconstitucionals els articles que imposen als propietaris d'habitatges al seu lloguer forçós o l'obligació d'oferir un lloguer social a determinats inquilins, regulant el seu termini i contingut.
Rellevant és el que disposa la sentència en relació a l'art. 8 de l'esmentat decret llei, que obliga els agents que intervenen en el mercat de lloguer i als arrendadors a fer constar en la publicitat, en les ofertes de lloguer i en els contractes d'arrendament que subscriguin el "índex de referència de preus de lloguer ". En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs sobre aquest concret precepte, és a dir, avala l'existència dels índexs de preus de Referència del Lloguer, si bé, únicament a efectes informatius, és a dir, el Tribunal Constitucional considera que l'art . 8 de l'esmentat Decret-Llei no impedeix que les parts puguin pactar lliurement la renda de l'arrendament en la mesura que aquest precepte no impedeix l'estipulació d'un preu superior o inferior al resultant de l'esmentat índex. L'únic efecte que es preveu en aquesta norma en cas que es superés l'índex de referència és la pèrdua de la possibilitat d'obtenir ajuts públics.
Cal preveure que aquest esment de la Sentència a sistema d'índexs de preus de Referència al Lloguer, com un índex merament orientatiu i informatiu, afecti la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes que va aprovar la Generalitat de Catalunya, i que també ha estat recorreguda pel Partit Popular davant del Tribunal Constitucional i s'espera que l'òrgan jurisdiccional es pronunciï sobre la seva constitucionalitat en breu. Fins que no es dicti, pel Tribunal Constitucional, sentència en relació a la Llei 11/2020, aquesta segueix sent vigent i, per tant, aplicable.
