Les clàusules sòl “comunicades” per mail tombades pel Tribunal Suprem

Si hi ha hagut unes clàusules sol que han comportat més complexitat en la seva defensa, aquestes han estat les que es contractaven a través de la banca online, ja que la informació sobre els préstecs es facilitava als prestataris, a través de correus electrònics i mitjançant converses telefòniques que eren gravades.

El Tribunal Suprem ha sentenciat en contra d'Oficina Directa, que era la Banca Online del Banc Pastor (pertanyent al Grup Banc Popular, i actualment al Banc Santander), i que el seu funcionament, en síntesi, era el següent:

  1. S'emplenava la sol·licitud del préstec a través d'un formulari que figurava en la pròpia pàgina web.
  2. Rebuda la sol·licitud per la Banca Online, un gestor comercial contactava telefònicament amb els interessats sol·licitants d'aquest préstec, reclamant-los l'enviament de la documentació necessària per a l'estudi de la viabilitat del préstec.
  3. Aprovat provisionalment el préstec, se'ls remetia, per correu electrònic aquesta aprovació provisional juntament amb el qual denominaven “fullet legal informatiu”, i sol·licitant-los nova documentació per a procedir a l'aprovació definitiva.
  4. Després de converses telefòniques amb els gestors de l'entitat, i comunicada l'aprovació definitiva del préstec, s'acordava la data per a la signatura de les escriptures.
  5. Es remetia llavors, per la mateixa via utilitzada per a totes les ocasions, la del correu electrònic, l'aprovació definitiva, juntament amb la minuta d'escriptura, i oferta vinculant del préstec.

En aquesta minuta d'escriptura i en l'oferta vinculant, apareixia la limitació al tipus d'interès o clàusula sol, encara que la intenció dels prestataris fos la de contractar un préstec a interès variable.

Doncs bé, sobre la base de totes aquestes transaccions realitzades per correu electrònic i via telefònica, molts han estat els Jutjats i algunes Audiències Provincials, que han considerat que la clàusula sol de les hipoteques contractades d'aquesta manera, reunien tots els requisits necessaris perquè fos transparent, donant-la d'aquesta manera per vàlida, ja que els prestataris havien tingut l'oportunitat d'examinar les condicions financeres abans de la signatura del préstec.

D'aquesta manera, s'han dictat multitud de sentències contradictòries, havent estat resolt definitivament aquest assumpte pel Tribunal Suprem, en dues sentències dictades aquest mateix mes de març. Determina que aquestes clàusules són nul·les per falta de transparència, mantenint i insistint en la seva doctrina reiterada des de la seva sentència de 9 de maig de 2013.

I així diu, que encara que l'Audiència Provincial (en tots dos casos, la secció especialitzada de Barcelona), consideri que la informació precontractual que es facilitava als clients suplia la possible absència inicial de transparència (o cosa que és el mateix, que el prestatari comprenia les repercussions i conseqüències econòmiques i jurídiques de la clàusula sol), la Sala del Tribunal Suprem no comparteix aquesta conclusió, en tant que en els correus electrònics que es remetien als prestataris es donava un tractament secundari a la clàusula limitativa del tipus d'interès.

Llegir més...

 

Los comentarios están cerrados.