La Generalitat elimina l’habitatge habitual del còmput de grans tenidors i actualitza els criteris per identificar-los

La Generalitat de Catalunya ha actualitzat la definició de gran tenidor d’habitatge, introduint canvis rellevants per determinar amb precisió qui queda subjecte a les obligacions de la normativa de contenció de preus del lloguer.

El canvi principal és que l’habitatge habitual del propietari queda exclòs del còmput total, de manera que per ser considerat gran tenidor només es tenen en compte els habitatges addicionals.

1. Zones tensionades: criteri dels cinc habitatges

En zones declarades de mercat residencial tensionat, es considera gran tenidor qui:

  • Tingui cinc habitatges o més destinats a ús residencial.
  • Si és cotitular i posseeix més del 50% d’un habitatge, aquest computa com una unitat.
  • Si té participacions iguals o inferiors al 50% en diferents habitatges, es considera gran tenidor quan la suma de participacions equivalgui a cinc habitatges.

A més, la normativa especifica que no es poden sumar habitatges situats en diferents zones tensionades per assolir la condició de gran tenidor. Cada zona es valora de manera independent.

2. Zones no tensionades: límit d’11 habitatges o 1.500 m²

En zones no tensionades, la condició de gran tenidor s’adquireix quan el propietari:

  • Té 11 habitatges o més, o bé
  • Supera els 1.500 m² de superfície residencial construïda.

Pel que fa a les participacions:

  • Si el propietari té més del 50% d’un habitatge, aquest es compta com una unitat.
  • Si té participacions inferiors o iguals al 50%, es considera gran tenidor quan la suma de superfícies dels habitatges supera els 1.500 m².

3. Edificis sencers sense divisió horitzontal

En el cas d’edificis sencers inscrits sota una única finca registral i sense divisió horitzontal, compten totes les unitats residencials que contenen, per evitar que un únic registre permeti esquivar el còmput real del nombre d’habitatges.

4. Objectiu de la modificació

Aquests criteris responen a la necessitat d’eliminar discrepàncies interpretatives entre administració, propietaris i òrgans judicials, especialment en relació amb:

  • La definició de gran tenidor
  • L’aplicació del tipus incrementat del 20 % en transmissions en zones tensionades
  • Els procediments de desnonament i gestió d’habitatge

Amb aquesta actualització, la Generalitat busca unificar criteris, evitar buits legals i reforçar el control sobre els grans propietaris dins del marc de les polítiques públiques d’habitatge a Catalunya.

Consulta de la normativa oficial

Pots consultar la Resolució completa en el Portal Jurídic de Catalunya en aquest enllaç

Entradas relacionadas